Fa uns anys que tinc a la meua prestatgeria La cuina de l’ escriptura (Empúries, 2002), un regal que guarde amb estima perquè va arribar a les meues mans quan era becària. Tots hem sigut becaris alguna vegada a la nostra vida. Guardem millors o pitjors records (en el meu cas, molts bons, per sort). Quan estàs estudiant, fas l’esforç de realitzar pràctiques no remunerades i de compaginar açò amb altres treballs o aficions, per això és d’agrair que tinguen un reconeixement amb tu, per més xicotet que siga. Aquell mes de maig de l’any 2007, quan La cuina de l’escriptura va arribar a les meues mans, jo estava fent pràctiques al Servei de Dinamització Lingüística d’un ajuntament. Des d’aleshores, ha sigut —i encara ho és— un llibre primordial a la post d’ús habitual de la prestatgeria —junt a la Nova Gramàtica Espanyola, però d’això ja en parlaré en una altra ocasió.

D’acord amb la genial metàfora que utilitza l’autor, Daniel Cassany, a aquest blog es netegen, es tallen, s’adoben i es couen textos. Sigue leyendo «Ací es couen textos»